Luis Camnitzer. El diccionari del poder, la resurrecció de Simón Rodríguez

Quines paraules utilitzam per parlar del poder? Qui decideix què signifiquen? Poden les paraules transformar la nostra manera de mirar el món?

«El diccionari del poder, la resurrecció de Simón Rodríguez» neix de la confluència entre el pensament de Simón Rodríguez (Caracas, 1769 – Amotape, Perú, 1854) i la mirada contemporània de l’artista Luis Camnitzer (Lübeck, Alemanya, 1937), una relació intel·lectual que travessa una part important de la trajectòria de Camnitzer i que aquí pren una nova dimensió.

Simón Rodríguez va ser educador, filòsof, escriptor i pensador de l’emancipació americana. Mestre de Simón Bolívar, però també un pensador radical i profundament independent, va dedicar una bona part de la seva vida a imaginar una educació capaç de formar ciutadans lliures i societats noves. Els seus escrits, aforismes, jocs tipogràfics i maneres particulars d’organitzar les paraules converteixen la lectura en una experiència activa: Rodríguez no volia simplement transmetre coneixements, volia provocar pensament.

Aquesta idea és fonamental per a Luis Camnitzer, artista, teòric de l’art, escriptor, crític i una de les figures essencials de l’art conceptual llatinoamericà. Al llarg de dècades, Camnitzer ha desenvolupat una pràctica en què l’art manté una relació estreta amb l’educació, el llenguatge i la construcció del coneixement.

El seu interès per Simón Rodríguez va començar fa molts anys i en ell va trobar un interlocutor excepcional: algú que, molt abans que existís el concepte d’art conceptual, utilitzava les paraules, les estructures visuals i les estratègies pedagògiques per qüestionar les maneres de pensar establertes.

«El diccionari del poder, la resurrecció de Simón Rodríguez» dona continuïtat a aquesta investigació i la porta al present. Aquest és el tercer projecte que duu a terme la comissària amb Luis Camnitzer, una col·laboració que parteix de la convicció compartida que l’art pot ser un espai per pensar, interrogar i generar noves maneres de relacionar-se amb el coneixement.

En aquesta exposició, les paraules es converteixen en matèria d’investigació. Els conceptes relacionats amb l’educació, el coneixement, l’autoritat i el poder es presenten perquè les persones que visiten la mostra els observin, els qüestionin i, sobretot, els completin, perquè aquí el públic no ocupa únicament el lloc d’espectador, sinó que l’exposició es construeix també a través de la seva participació. A «La sopa del poder», una estació interactiva, cada visitant pot aportar les seves pròpies paraules, idees i conceptes. D’aquesta manera, el diccionari mai no queda acabat: es transforma amb cada nova aportació i converteix l’experiència individual en una construcció col·lectiva.

Els aforismes de Rodríguez apareixen en l’espai com a veus que travessen el temps; escrits fa gairebé dos segles, tornen a plantejar-nos preguntes que continuen obertes: què significa educar?, qui produeix i transmet el coneixement?, qui té autoritat per anomenar?, com es relacionen el llenguatge i el poder?

Camnitzer incorpora també eines contemporànies, la intel·ligència artificial inclosa, per establir connexions noves entre el pensament de Rodríguez i el nostre present. Així, el passat no apareix com quelcom tancat, sinó com un interlocutor amb qui encara podem conversar.

«El diccionari del poder, la resurrecció de Simón Rodríguez» proposa, finalment, una exposició que es completa amb les persones que la visiten. Perquè sí, el poder també es construeix a través de les paraules; pensar, anomenar, preguntar i participar poden ser maneres d’intervenir en el món.

 

Luis Camnitzer (1937), artista uruguaià, resideix a Nova York des del 1964. Va estudiar art a l’Escuela de Bellas Artes i arquitectura a la Facultad de Arquitectura, ambdues de la Universidad de la República (Udelar) a l’Uruguai. El 1961 i el 1981 va obtenir la Beca Guggenheim.

Representà l’Uruguai a la Biennal de Venècia de 1988, exposà en diverses edicions de la Biennal de l’Havana, participà a la Biennal del Whitney el 2000 i va formar part de la Documenta 11. El 2018, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid va presentar una retrospectiva de la seva obra titulada «Hospicio de utopías fallidas».

És professor emèrit de la State University of New York, College at Old Westbury i ha assumit rols comissarials com a curador pedagògic de la 6a Biennal del Mercosur (2007), curador del Viewing Program a The Drawing Center de Nova York (1999-2006) i coorganitzador de l’exposició «Global Conceptualism: Points of Origin» al Queens Museum (1999).

És autor de New Art of Cuba (1994), Conceptualism in Latin American Art: Didactics of Liberation (2007), On Art, Artists, Latin America, and Other Utopias (2010), De la Coca-Cola al Arte Boludo (2009), One Number is Worth One Word (2020) i In_utilidad: el arte como educación (2024).

La seva obra forma part de les col·leccions de més de 45 museus i el representa la galeria Alexander Gray Associates a Nova York.